Bona tarda!
Feia molts dies que no escrivia, però també en feia molts que no tocava taula! A més, avui tinc feina així que què millor que escriure una entrada per procrastinar una mica?
M'he passat l'hivern entre teatres, fent assitències, microfonies i alguna cosa més (i un bolo de taula amb Pau Riba a Privat per Nadal, però em va enganxar entre canelons i no vaig poder escriure res). Però vaja, que he tornat a Privat a muntar equip i mesclar i tinc ganes d'explicar-ho.
Per Nadal s'havia llogat tot l'equip menys la PA(una JBL VENUE estacada de la sala, que sona de collons per musica disco, però a la que fas sonar qualsevol altra cosa, et sobra sub per tot arreu), vaja, que em portava uns monitors que coneixia, una X32 i tot de microfonia "de casa". Aquest cop anàvem amb pràcticament tot l'equip de la sala, menys una LS-9 16, un C1000, cablejat i un peu. Bolo maletero Ford Fiesta, càrrega de nassos.
En resum, que la microfonia i els monitors i etapes eren de la sala, i, com a totes les sales, l'estat deixa molt a desitjar (però es pot salvar!).
Anava amb molta calma ja que havia d'esbrinar com funcionava el patch, on m'anaven i on em tornaven les coses i totes aquestes històries de treballar amb equips que ja ha muntat algú altre abans que tu arribessis(i que aquest no hi sigui per explicar-t'ho). Primer de tot, muntar el control, cablejar la taula i intentar fer sonar la PA. Immediatament, passar-li un gràfic a la sortida master. Baixar greus, baixar-los molt!, mitjos greus i pujar el brillo de la sala. De cop la PA apareix, els baixos van endarrera, les veus surten endavant i tot funciona. Gràcies a AC/DC per Back in Black i Jennifer Warnes per The Hunter(entre molts d'altres):
Un cop tot sona a lloc, monto monitors i faig check de línies. Aconsegueixo quatre monitors que sonen. No entraré en com sonen, però sonen. Els reparteixo per l'escenari, dos a mode de sidefill pels músics del davant i dos al darrere pels tres músics del darrere. Llenço corrent, preparo microfonia i començo a tirar línies segons el stage plot.
Em sobra molt temps fins que arribi la banda i ja no puc fer res més, així que em vaig programant la taula. Em duplico a la segona capa els canals de caixa i bombo per intentar fer una compressió paral·lela, em reassigno els retorns d'efectes, preparo canals duplicats només per a delays de veu i caixa(que no vaig fer servir) i m'avorreixo una estona quan ja no se'm passa pel cap què més puc fer.
A l'estona arriben els músics, munten backline i refem envios de monitors. Resulta que són cinc, no sis, així que monto una caixa més i faig link als monitors del bateria i el baix (només tenia quatre canals d'etapa).
Microfono bateria, amb la tècnica Glyn Johns, que ja he fet servir algun cop i explicat (sempre em dóna bon resultat quan tinc pocs micros) i hi afegeixo un micro de xarles.
DIs per mandolina, ukelele, acústica i violí. El baix l'endollo directament a la sortida XLR del capçal(un Mesa Boogie, pinta que ha de sonar bé). 57 per guitarra i dos 58 per les veus. En total, 13 canals, força senzill. Tampoc tinc gaire més microfonia ni peus.
Els músics es posen a repassar temes a mode d'últim assaig i jo començo a obrir canals i a fer la mescla. Segueixo els consells de'n Ramon (http://www.kinosonik.com/) i faig la prova apretant tant com puc, a un volum inhumà. Així sé que tinc headroom de sobres quan baixi el master i ho posi a un nivell sa. I que tindré marge per pujar sense que l'equip s'enganxi o es queixi. Vaig fent canal a canal mentres van tocant, obro la paral·lela del bombo i la caixa i, hòstia, ho havia provat en estudi, però en directe és acollonant. La dinàmica no es veu excessivament ressentida, ja que segueixes mantenint els canals en net (menys caixa, on vaig posar un compressor per limitar una mica) i hi sumes els comprimits. En algún tema més tranquil si que vaig notar que hi havia massa hòstia de bombo i caixa, i simplement vaig baixar els canals sobre-comprimits.
Segueixo amb la mescla, el baixista i el guitarra van movent-se per la pista ja que van amb inhàlambric i em van fent petites observacions(al cap i a la fi, ells saben com volen sonar!). Baixo volum, els nois de la sala em fan una mirada com dient gràcie,s i la mescla segueix funcionant, ara sense fer mal a ningú, Acabem les proves molt contents, tant ells a dins com tots a fora.
LS-9 i vista a l'escenari
Quan comença el bolo arriben els problemes... El canal 1 de la primera etapa decideix tocar els collons i va saltant, pujant de cop, fent que el micro s'enganxi i que ens puteji a tots. Primer pensem que és el micro (els 58 d'allà estan trinxats) i se soluciona el problema, aparentment. Més de mig bolo sense que passi res, fins que en un moment, m'apareix el guitarra corrent al meu costat i em diu que el problema és el monitor, que el mati. Baixo el canal de l'etapa i refaig la mescla del cantant des dels monitors del guitarra i del baixista. Acabem el bolo, ara ja sense cap enganxada i a recollir.
Mesclar mola. Els bolos de maletero de FordFi molen. L'equip de Privat molen. Projecte Mut molen, feu un ull:
