Aquest cap de setmana ha estat força llarg i intens, tres bolos totalment diferents. Anem per ordre.
DIJOUS, DIA 1
Vaig agafar el cotxe direcció Cardedeu, per anar amb Magalí Datzira Trio a mesclar-los al Festival Fresc. És un bolo que em fa especial il·lusió, tant per la banda com per la organització, Brubaker. A les pràctiques amb AraSo els vaig conèixer treballant a la NauB1, i amb ells m'he sentit sempre com a casa i és un "gustasso" treballar-hi.
El que és el bolo, era al pati d'una casa de Cardedeu, Can Corbella, molt bonic, però a les quatre i poc de la tarda hi queia un sol de justícia que va posar la LS9 a una temperatura òptima per fer-hi ous ferrats. L'equip el posava QueSoni, amb qui no havia treballat mai però no m'importaria repetir. Donar les gràcies a l'Oriol per la seva acollida i tracte.
La LS9 al "fresc"
Des de Que Soni em va arribar un barret de palla, que va ser l'únic que tenia per no torrar-me el cap. Proves, els músics prenent-s'ho amb calma(comprensible, si jo hagués estat a l'ombra tampoc m'hauria importat anar tranquil), bateria, contrabaix i baix, guitarra i una veu. Senzill, però el repte era fer-ho sonar tant natural com es pogués.
L'ombreta dels músics
Acabades les proves, vaig acompanyar a la banda a fer un últim assaig al local den Josep Maria, el bateria. Concertillo de jazz privat, aprofito per conèixer una mica els temes i repertori i au, altre cop cap a Can Corbella. Arribem, acaben de muntar els instruments(havia provat Roger Mas entre mig), acabo d'orientar micros, line check, cinc minuts, arrenca bolo.
Durant el bolo es va anar fent de nit(aquí encara no)
Acabem, sopem unes pizzes de nassos, veiem el bolo de Roger Mas i cap a casa, que l'endemà tinc un altre bolo. Josep, Magalí, Isaac, sou molt macos.
DIVENDRES, DIA 2
Em llevo d'hora, avui tinc bolo amb l'Alex, amb qui havia treballat per Hotel Cochambre feia unes setmanes. Se'ns acosta un marron però encara no ho sabem. El bolo és un bodorrio molt bèstia a Riudecols, un poble passat Reus, a una hora i mitja o més de Vilassar, on carreguem la furgo i recollim al DJ(DJ Surda, http://www.djsurda.com/). A l'empresa falten minijacks-canon i minijacks-jack, així que, com que haurem de tirar músiques, passem amb la furgo per Alfasoni.
Em faig les gairebé dues hores fins a baix al volant, per arribar al poble. Comencem a tirar amunt, per carrerons estrets i vinga, maniobra, oju aquí, oju allà i anar-hi anant fins que un veí ens diu "eeeiiiii, ojuuuu, que més endavant hi ha un porxo i no hi passareu amb aquest trastoo". Ara és quan em convaliden mig any d'experiència de carnet de conduir. Cent cinquanta metres per un poblet de carrerons i baixades marxa enrere amb una furgoneta gran. Sortim del poble i enfilem pel camí que ens havia dit el senyor del poble(visca la saviesa de la Catalunya profunda, ja és el segon cop que em salven). Anem seguint el mapa, en Surda es despista i ens passem un trencant, però segons el mòbil no passa res, ens podem desviar més endavant. Anem fent i no trobem el trencant. Ara ve mig any més. Va l'Àlex camí amunt, en Surda camí avall, aviam què podem fer. Torna en Surda i decidim anar tirant marxa enrere fins que poguem fer mitja volta quan arriba un tot terreny. "Més endavant hi ha una alzina, amb una esplanada al costat, allà hi podreu fer la volta bé, després jo us guio". Si, la volta bé si ets un tot terreny, no una furgo de sis metres. Li dóno la volta, em convaliden mig any més del carnet. Arribem a la masia d'una vegada, un lloc realment maco, però anem dues hores tard, entre cables pèrdues i demés. El plan era començar a muntar, baixar a dinar i acabar, però no hi ha temps, muntem directament i se'ns ve a sobre.
El casament tindrà tres escenes, repartides en tres alçades diferents. A dalt de tot, hi haurà el ball, on punxarà en Surda i hi van dues DAS amb els seus subs, bona castanya. Al mig, és on es casen. Dues ElectroVoice auto-amplificades, dos micros inhàlambrics, CD. A baix, el sopar cocktail/performance. El casament està ambientat en un concert, així que muntem tarima, un truss amb dues torres, quatre pars led i un teló, deixem el cablejat preparat per baixar les EV i una LS9. L'Àlex va fent el so i jo em barallo amb les llums, ja que l'havia convençut per agafar la controladora i els pars per fer el frontal. Acabo descobrint que tampoc són tan complicades, i que com al so, tot és tenir clar quin canal és quin i què fa què.
Control de llums i escenari.
A partir d'aquí, comença el bodorrio, l'Àlex s'encarrega de la cerimònia mentre jo vaig acabant de recollir l'escenari del rock'n'roll i acabant de preparar la zona DJ. Baixen els convidats, tirem música ambient, comença el sopar i algo mengem, però tot i no haver dinat, no tenim massa gana, coses de canviar horaris. Brindis i demés coses protocolàries, estem l'equip del bolo junts anar tirant i xerrant. Sembla cosa sèria, tenim so(Àlex), vídeo(Surda) i llums(jo mateix).
Bolo DJ
Comença l'actuació dels nuvis, tiro les llums que puc amb els recursos que tinc i pimpam, anar-hi anant. Acaba el rock'n'roll i pujo ràpid amb en Surda a acabar de muntar el seu bolo. Punxem taula, check, comprovem que sona, volums i au, a córrer.
Bolo xow del bodorrio
Desmuntem el rock'n'roll ràpid amb l'Àlex, jo l'endemà hauré de conduir de pujada i aprofito per dormir a la furgo mentre ell es queda de guàrdia. A partir d'ara no em penso separar de l'hamaca per anar de bolo, però feu-me pensar en agafar el sac. De fons vaig sentint la sessió que s'està fent el DJ, acollonant, un mestre dels mash-ups(feu un ull al seu SoundCloud, val molt la pena). Dormo fins les set o així, l'Àlex i en Surda també han fet un cop de cap. Acabem de recollir el bolo DJ, carreguem la furgo i cap a Vilassar. Arribem, en Xavi, el jefe, ens obre el magatzem i descarreguem.
DIA 3
Anem a esmorzar els tres(en Surda ja ha marxat a dormir) per agafar energies, que ens caldran a l'Àlex i a mi. Entrepà, cocacola, gestions amb les furgonetes i cap a Sant Pol de Mar, on ens espera un altre marron al volant. El bolo d'avui és com els que ja havia fet amb ells, Hotel Cochambre. Mateix material, mateix equip tècnic, tot de cookies.
A Sant Pol hem d'agafar dues furgonetes perquè el camió no arriba a la platja. Bieeen. Total, descarregar el camió a la furgo, baixar la furgo pel poble(un altre d'aquests amb carrers estrets i cantonades xungues), descarregar la furgo, pujar i repetir. Almenys som sis, set comptant al camioner, i dos podem anar conduint amunt i avall mentre dos més estan a cada lloc carregant o descarregant. Quan ho tenim tot a lloc(escenari a la platja, mola bastant molt), comencem el muntatge. Anem fent, passen les hores i quan ho tenim muntat anem a sopar. Ho deixem mig preparat perquè abans d'Hotel Cochambre toca una orquestra de salsa i demés.
Sopem, i quan és hora l'Àlex(monitors de Cochambre, ara farà la PA de l'orquestra) i en Sergi(auxiliar de so), van cap allà a provar. Com que no calen tres persones, em quedo amb l'Òscar(tècnic de llums de Cochambre i cap de bolo) i l'Uri(auxiliar de llums i tècnic de vídeo), fent el cafè i xerrant sobre llums, que em molen i en vull aprendre. Entre els dos em fan una masterclass i després l'apliquen a la taula. Ara ja puc anar a dormir, he après bastantes coses.
Parlem amb l'Òscar i el Sergi abans del bolo de Cochambre, en principi jo havia d'anar a dormir amb l'altre auxiliar(Enric) per conduir l'endemà, però en Sergi està més fet caldo que jo, que ells venen d'Andorra, i va a dormir a canvi de que jo no agafi la furgo quan acabem el bolo.
Fem el canvi, que és una mica marrón, s'ha de canviar la bateria, treure tot lo de la orquestra i entrar tot lo de Cochambre, amb les lletres i altres històries que porten. Ho tenim controlat i ens posem tots a treballar, en un moment ho tenim fet.
L'Àlex fent monitors i l'Uri llençant les projeccions.
Hotel Cochambre donant-ho tot, en Benito enfilat dalt de l'escenari.
Tira el bolo endavant, sense cap sorpresa, acabem i desmuntem. Cap a Vilassar a recollir el cotxe i cap a casa. El que mola de fer gires és que l'endemà no has de descarregar el camió.
La Platja de Sant Pol des de la furgo, al moment de marxar.
