La cosa es tracta de fer un post a la primavera i un a la tardor o algo així.
Realment, no és que m'hagi estat rascant la panxa des de l'últim post, més aviat al contrari, i he tingut poc temps d'escriure les aventures i desventures de l'estiu (que per altra banda no han estat tan divertides com l'any passat, feina menys punki i més sèria).
Ara, divendres hi va haver un bolo d'aquests per entrar al blog. I avui tinc una tarda d'aquestes de perdre el temps en escriure.
Com moltes històries comencen amb una tarda en la que en Josep em passa a recollir per casa. Cotxe oficial, baixar cap a Barna, passar pel local a recollir l'ampli de guitarra, conèixer a mig grup. Arribem a lloc, a una plaça de Sarrià. O les Corts. Ben mirat, podria ser qualsevol barri de Barcelona, quan baixo a la capital em surt la vena màxima de provincià i em perdo. Arribem a lloc i començo a valorar la situació.
No va ser un bolo senzill, era dins d'una carpa i tenia el control massa lluny de l'escenari i descentrat. A més, a PA era força petita per l'espai que cobria (dues PS15 i dos LS1200) i tenia poca tirada llarga, a més anava limitat i podia apretar poc per cobrir lluny. Vaja, que tot em moria molt a prop de l'escenari i el que sentia des del meu lloc no tenia res a veure amb el que sentia el públic, però bé, amb l'ajuda dels auriculars i anar-me movent vaig poder anar fent.
La tauleta i la vista a l'escenari (hi ha dies en què fa mandra posar tots els noms i dibuixets als canals)
També hi va haver alguna situació força surrealista amb els tècnics que muntaven l'equip, però això és una altra història.
Tot sigui dit, la banda ho posava fàcil (potser era l'únic element que no m'anava en contra). Onze bons músics dalt de l'escenari fent un xou de Rock'n'roll com déu mana. Una mostra:
Vaja, que m'ho vaig passar bé tot i patir una mica. Ganes de repetir amb ells amb un equip on pugui treballar amb més dinàmica.
The Rollovers molen.
