A mitjans de la setmana passada vaig parlar amb en Carles(company a les pràctiques a Araso), que tenia un cap de setmana mogut i necessitava que algú li cobrís un bolo. A prendre pel sac, Sant Cristòfol del Bages, a una horeta de casa. En principi, aixecar un parell de caixes petites per la PA i fer la banda, tots músics de primera linia.
Divendres, parlo amb en Raul, guitarra del grup. Es veu que el bolo és batalla dura, la microfonia i cablejat d'escenari el porten la banda i la PA una empresa local de disco-mòbils. Almenys em comenta que jo no hauré de muntar res, mesclar i prou. Viva el guante blanco. Igualment, m'agafo fort, aviam què m'espera l'endemà.
Dissabte, quarts de cinc de la tarda i faig via amb el FordFi fins a Sant Cristòfol. Em perdo tot i portar el GPS i em rescata un nano del poble amb moto de trial sense matricular, quan jo estava arrambat a la carretera mirant el mapa dels nassos. Pujo fins allà, poble petit, arribo vint minuts d'hora. Mato l'estona passejant i mirant el paisatge, que mola bastant.
Vistes des del poble
Amagats darrere de Montserrat
Al cap d'una estona arriba una furgoneta de lloguer amb els dos de l'empresa de so (Sonired), pregunto pel material i tal, tindré una Midas Venice amb una reverb(Behringer...) i de PA, dues EV amb dos subs. No és una meravella, però algo farem.
Va arribant la banda, es porten els seus monitors i totes les històries, van montant, em cablejo la taula i decidim microfonia. Per la bateria no tenim micros de toms, així que provo una tècnica que feia dies que volia veure com responia en directe, Glynn Johns.
Hi sumo un 57 a la caixa i un SM81 al HH, on també vaig provar aviam què passava posant-lo a 10º de la horitzontal. Espectacular, s'aconsegueix un HH molt suau i gens estrident, repetiré bastant això. Pel que fa als OH aconsegueixo una molt bona presència de toms i plats, molta bateria per la poca microfonia que portava.
La resta, microfonats una mica a lo estandard.
Anar provant, apretar la PA aviam fins on arriba, i anar-hi anant. La banda sona de collons, la PA fa curt. La Venice també ajuda. La reverb... bé, algo fa.
Els músics van arribant en comptagotes, el teclista no el tindrem fins cinc minuts abans del bolo... Allargant la prova fins l'infinit. Jo estic a gust a fora, els músics a dins, deixen d'arribar nous músics, toca sopar.
Un xai de collons, amb una bona amanida, mouse de xocolata blanca de postres(semblava una mica nata amb pensament de xocolata...). Ben sopats, estem una estona xerrant fins l'hora del bolo, bon rotllo, bons músics, bons professionals i bona gent.
Comença el bolo i pateixo, la PA de cop se m'aixafa, no rendia tant com a les proves(a part que la plaça estava plena i calia més pressió, que no la donava). Al cap d'un tema, la cosa comença a rutllar, les EV comencen a treure forces d'on no n'hi ha i jo jugo al límit de tot l'equip, taula i etapes.
La meva companya de bolo(la reverb és allò gris)
Acaba el bolo, tanco canals, obro els del DJ, ajudo a recollir quatre cables de l'escenari i cap a casa.
Mola anar a mesclar i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada